Pros i contres dels escurçadors d’URL

Ens adaptem a la velocitat d’Internet sense adonar-nos compte. Estem sitetitzant el sistema de comunicar-nos; quan abans ens expresavem amb el blog ara ho sustituim pels efímers missatges d’estat de Twitter. Llargues converses pel xat es converteixen en simples comentaris al facebook.
La web 2.0 ens ha obert grans espais socials virtuals però ara també ens redueix l’espai en caracters per expresar-nos. Així doncs neixen i es consoliden els anomentats escurçadors d’adreces electròniques. Aquests converteixen una adreça web, la readreça des del seu domini i acompanyada d’una cadena aleatoria de caracters, la transforma amb una url més curta i que es pot enganxar sense problemes d’espai a missatges, correus, etc. Alguns dels més destacats són bit.ly,t.co, goo.gl.
Tot això està molt bé però, són sempre veneficiosos els escurçadors d’URl? Analitzem alguns punts a favor i en contra per donar sentit a la tendència d’utilitzar críptiques adreces en lloc dels dominis de costum:
Pros

• Convenients en xarxes socials: en un àmbit en el qual es valora la immediatesa, la velocitat i l’eficàcia, els escurçadors d’URL tenen sentit i necessitat. La presència d’Internet dins i fora de la llar, en dispositius mòbils i portàtils, accentuarà aquesta tendència en el futur immediat.
• Augmenten efecte sorpresa: un efecte col·lateral dels escurçadors d’URL és la seva capacitat per enllaçar pàgines sense que el remitent del link sàpiga de què tracten. El valor comunicatiu d’aquests enllaços es carrega de misteri i sorpresa i sol usar-se en missatges amb caràcter informal. Com veurem després, això comporta també un costat negatiu.
• Serveis afegits en els escurçadors: les pàgines tipus Bit.ly no s’han conformat amb la seva finalitat principal, i atorguen altres serveis paral·lels com a estadístiques de visites, previsualització de pàgines, traducció, etc.
• Integració: més que un avantatge, és una conseqüència de la popularització d’aquests serveis. Al principi, dependre d’aplicacions web per escurçar una URL era bastant tediós, però els clients de Twitter, bookmarklets i ginys que han proliferat fan el mateix i molt més còmode.
• Guanys econòmics extres: Ha sortit com a novetat el servei web Xa.ly que et permet generar ingresos per el número d’impressions que enviis al servei web per cada url curta que comparteixis, és ideal per a blogs amb molt de tràfic.

Contres

• Risc per a la seguretat: dèiem abans que, en el cas d’URL curtes, els usuaris no són capaços de saber a quina pàgina es dirigeixen. Aquest aspecte és també un greu problema de seguretat i confiança, així com un arma poderosa de “hacking social”. Recentment, Twitter ha estat víctima d’atacs greus per culpa de tweets que dirigien a codi Javascript. Per sort, la centralització d’aquests serveis evita aquest perjudici, però és una mica del que ningú pot ser aliè avui dia.
  Tot i que s’estan posant el dia molts escurçadors que protegeixen molts enllaços amb passwords o en altres casos et porten a una pàgina passarel.la on pots comprovar l’enllaç original abans de clicar-lo.
• Devaluen la utilitat dels dominis: és molt senzill. De poc serveix registrar i mantenir un domini web si els teus enllaços van a ser transmesos a través d’escurçadors d’URL. Realment aquests serveis no han acabat de matar als dominis tradicionals, ja que s’usen en àmbits molt específics, però la tendència és penalitzar els dominis amb noms llargs i, sincerament, queden molt pocs noms curts i destrossadors avui dia. Com a conseqüència, moltes web estan llançant els seus propis escurçadors, com New York Times (nyti.ms) o Facebook (fb.me)
• Poc comprensibles: encara que s’estan popularitzant els escurçadors URL que permeten personalitzar el subdomini, fent-ho no només intel·ligible sinó el nostre per sempre, no són encara la tendència dominant. Encara segueixen enviant-se molts enllaços que acaben en una cadena de caràcters aleatòria. De poc serveix una web semàntica si fonamentem el ‘linking’ en termes que no tenen sentit.
• Dubtosa perdurabilitad: el devessall de serveis d’aquest tipus té com a possible conseqüència, en el futur, que tanquin molts d’ells i, per tant, que molts enllaços enviats passin a estar trencats.
• Més intermediaris? Afegir més serveis, més empreses i, en alguns casos, més pagaments a un procés tan senzill com compartir un enllaç és, sens dubte, redundant i innecessari.

Conclusions
Els escurçadors d’adreces electròniques responen a una necessitat actual, provinent d’un mitjà, com és Internet, que està buscant el seu lloc en altres dispositius. L’economia, tant de temps com d’espai, obliga a tirar mà d’aquest tipus de serveis.
No obstant això, des d’una perspectiva global és fàcil adonar-se que també són aplicacions amb una data de caducitat establerta. Si Twitter decideix algun dia que el text dels enllaços no expliqui dins dels 140 caràcters de cada missatge, els escurçadors deixaran de tenir sentit.
Mentre, nosaltres, com a usuaris, hem d’habituar-nos a aquesta manera de compartir enllaços a la Xarxa i sobretot hem d’aprendre com s’utilitzen, què ens poden aportar i a quins riscos enfrontar-nos i quins beneficis n’obtenim si seguim usant-los.